Dona la benvinguda

La primera pintura.

Tretze anys a posar-li títol.

Un cim

Una meta, la pau.

L’artista va entendre que no va perdre la seva identitat, sinó que la va alçar de les aigües amb la seva expressió artística.

Aquesta pintura la va pintar en el 2009 després de la mort del seu avi patern Josep. Va anar al magatzem, va agafar una porta de la seva entranyable llar amagada sota la pols, el seu pare Josep Maria la va fraccionar en tres parts i ella li va posar el vestit més bonic amb el guix i amb el filferro gruixut va crear un ram de flors símbol de la gratitud per tots els anys que va viure en Cal Teuler amb la seva família en el bell poble de Miralpeix fins als tretze anys. El sorprenent és que en aquest moment no li va poder posar títol, ni tampoc signar-la, ni les successives obres, va ser el seu pare qui les va signar perquè encara no s’havia adonat del gir de 360 graus que donaria la seva vida. Només va escriure el seu pseudònim i la següent reflexió,» la imaginació és la base de moltes coses i les nostres inquietuds ens endinsen en un món on la percepció per uns instants ens permet veure el que usualment no veiem en el que no envolta».

Reflexió de l’artista:

«La vida és llum.

La foscor, bellesa.

Trio la llum.

Per molt que caigui,

sempre m’aixecaré amb un somriure.

No tornaré a caure en la foscor.

Buscaré la llum per difícil que sigui.»

El despertar

Aquesta obra gira conceptualment al pensament, una carrera de fons. Al·ludeix al despertar dels sentiments adormits, fent inca peu a l’àrdua bellesa de la foscor que no ens deixa veure la bellesa de la vida, només la nostra realitat.

L’artista va trigar tretze anys a entendre que no va perdre la identitat per un pantà, sinó que l’estava alçant en una expressió artística, Reluet, a l’inrevés el nom de la seva llar Calç Teuler en el bell poble de Miralpeix.

Reflexió de l’artista:

«El difícil no és començar, sinó no parar de pensar. Perquè el que sembla impossible és possible. No importa com arribar. L’important és arribar.»

Equilibri

Aquesta obra gira conceptualment a la lluita per mantenir-nos dempeus en un món donat de tornada, on no encaixem, com una cadira sense la seva taula.

L’artista aprecia la màgia de la vida gràcies a l’àrdua bellesa de la foscor d’un pantà. Amb la branca simbolitza el llegat i renéixer de les famílies dels sis pobles soterrats sota les aigües fangoses del pantà de Rialp en 1999. En un d’aquests pobles, Miralpeix, va viure la seva infantesa fins als tretze anys. Aquesta branca nua la va descobrir a l’estiu del 2022 en descendir el cabal, la seva bellesa incandescent la va enlluernar. En ella va percebre una silueta amb una cama amputada, que representava la valentia d’aquestes famílies per a no rendir-se, aixecar-se i tornar a intentar-ho, vencent a l’exterminador més gran de somnis: la por. Aquest concepte va inspirar els colors utilitzats en l’obra; grocs, ataronjats i vermells. Les adversitats, la vida mateixa i les aigües fangoses del pantà les va materialitza amb una cadira fosca amb textures de relleu fetes amb deixalles plàstiques abrasades, representant un llibre ple d’històries, de vivències i emocions que passen desapercebudes sota una làmina d’aigua no translúcida.

Reflexió de l’artista:

«Avança sense exigir-te.

Tots hem tingut complexos en algun moment.

Amb el pas dels anys t’adones que la por cal

superar-lo en el terreny de la ment i no en un altre lloc.»

Món capritxós

L’obra de Reluet gira conceptualment al món capritxós en què vivim.

Per a l’artista el pantà va ser la perduda de somnis que l’aigua se li va portar i ara reviuen a través de l’art sota el seu pseudònim Reluet, a l’inrevés el nom de la seva llar, Cal Teuler, en Miralpeix.

Reflexió de l’artista:

«Defineix, sent, actua i solca el que vols en un món capritxós.

Vaig haver de repetir l’examen moltes vegades i mira que era fàcil. La resposta era escoltar-me. Penso que si ens compliquem és perquè no estem al cent per cent segurs de nosaltres mateixos. Som el nostre mestre i alumne.»