Dimarts 13 de juny es va transmetre aquest documental de recerca , una producció de Televisió de Catalunya produïda per The End Produccions Audiovisuals, que posa al descobert les irregularitats en la construcció de l’últim pantà d’Espanya, el més gran de Catalunya i ara el més sec, el de Rialp inaugurat el 1999 .
Amb la meva germana Clara i altres veïns vam tenir el plaer de participar donant veu al nostre testimoniatge. Entranyables records de Miralpeix el poble que va donar recer a la meva família en la nostra llar Calç Teuler.
Procedeixo a transcriure algunes notes publicades del documental:
Es va construir:
– en un terreny amb risc sísmic
– roca argilenca i arenosa
– a poca altura i quan el nivell baixa sa de bombejar l’aigua al canal Segarra-Garrigues.
A nosaltres ens deien …
«gràcies al pantà, podrem regar moltes hectàrees de les terres de Lleida «.
Ara la gent si sabés que és el que s’ha regat i el preu que es paga s’adonarien que ha estat un fracàs, una estafa i ens van enganyar.
Va desnonar 6 pobles. El meu Miralpeix, Tiurana, la Clua, Bassella, Castellnou de Basella i Aguilar. Més de 300 persones.
A la foto de la portada jo soc la que porto l’abric negre. Al meu costat dret tinc a Joan, a l’esquerre Victor i a continuació Carme i la meva germana Clara en la punta.
Agrair a Xavi Llopart, Maiol Virgili i Carles Farriols pel tracte rebut en la gravació del documental. Aquí podreu trobar el documental complet.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/rialb-lultim-panta/video/6225901/
També us deixo un article publicat en el diari Llaura per Mónica Planas Callol.
https://www.ara.cat/media/panta-no-voldras-bona-persona-seras_129_4730534.html
Les mobilitzacions van durar anys i paral·lelament, l’Associació en Defensa de la Vall del Mitjà Segre, Ademise, acumulava estudis i informes contraris a la construcció.
L’Enginyer de la companyia Enher, Josep Ball, va proposar un projecte alternatiu, construïr embassaments laterals més petits.
Analitzen el paper que va tenir Joaquim Viola, conseller del regne i després alcalde de Barcelona, en la decisió final de tirar endavant el projecte i el suport que va rebre de les forces polítiques de la transició. Sobretot, del Partit Socialista de Catalunya i de Convergencia i Unió.
Pere Aiguadé, antic diputat socialista, ho té clar:
«Jo entenc que Convergència volgués fer el pantà, però no que el Partit Socialista el volgués. Va ser una traïció.»
Els periodistes Xavier Garcia i Jaume Rexach, coautors del llibre «El pantà de Rialp. Elegia del Mig Segre», van abanderar, amb els veïns, la campanya de mobilitzacions per intentar aturar el pantà:
«La desigualtat era brutal, en aquest conflicte: el combat contra els poders polítics, econòmics, les elèctriques, la corrupció franquista,… que volien destruir la vall i negar els pobles».
«Era un projecte completament irregular, que obligava a bombar l’aigua per omplir el canal Segarra-Garrigues».
Això va ocórrer per exemple l’any passat. El bombament va multiplicar el preu de l’aigua, per la qual cosa molts regants van renunciar a connectar-se al canal.
Segell Reluet
Redescobrint el teu nom
Dibuixant el que sento
Llinatges entrellaçats.
