M’agradaria compartir amb vosaltres un encontre molt especial que vaig tenir a l’exposició que vaig fer a l’Hospital Arnau de Vilanova a Lleida.

Aquest moment va ser un recordatori poderós de la connexió humana i l’impacte que l’art pot tenir en les nostres vides.

L’encant de la simbologia

Durant el temps que estuve exposant les meves obres a l’hospital, Fernando Peña Medina es va convertir en un visitant freqüent. Alguna cosa en la simbologia dels meus treballs li ressonava profundament, creant un vincle emocional que ni ell ni jo podíem ignorar. Aquesta connexió reafirmà la importància de l’art com un vehicle per a la sanació i la reflexió personal.

Una tarda, mentre Fernando pujava a l’habitació amb la seva mare, va agafar un llapis i em va dibuixar. Quan vaig veure el retrat que havia fet, em vaig emocionar molt. No era un dibuix de la Núria adulta; ell va retratar la meva nena interior. Una nena riallera, plena de vida i alegre.

Aquesta retrat es va convertir en un mirall per a mi. En un moment d’inspiració, vaig escriure en gran: «Tinc molt a oferir-me a mi mateixa i al món. Gaudiré de la Núria que porto dins i mai més la deixaré sola. Estem aquí per viure la vida, no per quedar-nos atrapats en un llac de llàgrimes.»

Les llàgrimes, recordo, són el reflex de l’abundància d’existir. Amb cada emoció, la meva nena interior i jo decidim viure cada dia amb intensitat. No deixarem que els dies ens visquin a nosaltres; prendrem el control de les nostres vivències.

Novament gràcies Fernando. La teva somriure, igual que la de totes les persones que s’han creuat en el meu camí, és el meu combustible per seguir creant i compartint Reluet.

Sabem que som un servidor de sistemes i de màquines, però qui DECIDEIX qui serà el president del nostre govern i com el governarem som nosaltres, no el nostre dia a dia.

CREC QUE ALGUNA COSA MERAVELLOSA EM PASSARÀ AVUI