M’agradaria compartir amb vosaltres una trobada molt especial que vaig tenir a l’exposició que vaig fer a l’Hospital Arnau de Vilanova a Lleida.

Aquest moment va ser un recordatori poderós de la connexió humana i l’impacte que l’art pot tenir a les nostres vides.

L’encant de la simbologia

Durant el temps que vaig estar exposant les meves obres a l’hospital, Fernando Peña Medina es va convertir en un visitant freqüent. Alguna cosa en la simbologia dels meus treballs li ressonava profundament, creant un vincle emocional que ni ell ni jo podíem ignorar. Aquesta connexió va reafirmar la importància de l’art com a vehicle per a la sanació i la reflexió personal.

Una tarda, mentre el Fernando pujava a l’habitació amb la seva mare, va agafar un llapis i em va dibuixar. Quan vaig veure el retrat que havia fet, em vaig emocionar molt. No era un dibuix de la Núria adulta; ell va retratar la meva nena interior. Una nena riallera, plena de vida i alegre.

Aquest retrat es va convertir en un mirall per a mi. En un moment d’inspiració, vaig escriure d’allò més bé: «Tinc molt a oferir-me a mi mateixa i al món. Gaudiré de la Núria que porto dins i mai més la deixaré sola. Som aquí per viure la vida, no per quedar-nos atrapats en un llac de llàgrimes.»

Les llàgrimes, vaig recordar, són el reflex de l’abundància d’existir. Amb cada emoció, la meva nena interior i jo vam decidir viure cada dia amb intensitat. No deixarem que els dies ens visquin a nosaltres; prendrem el control de les nostres vivències.

Novament gràcies Ferran. El teu somriure, igual que el de totes les persones que s’han creuat en el meu camí, és el meu combustible per continuar creant i compartint Reluet.

Sabem que som un servidor de sistemes i de màquines, però qui DECIDEIX qui serà el president del nostre govern i com el governarem som nosaltres, no el nostre dia a dia.

CREC QUE ALGUNA COSA MERAVELLÓS M’OCURRIRA AVUI