Participació en el documental “Rialb l’últim pantà”

El dimarts 13 de juny es va transmetre aquest documental de recerca, una producció de Televisió de Catalunya produïda per The End Produccions Audiovisuals, que posa al descobert les irregularitats en la construcció de l’últim pantà d’Espanya, el més gran de Catalunya i ara el més sec, el de Rialp inaugurat en 1999.

Amb la meva germana Clara i altres veïns vam tenir el plaer de participar donant veu al nostre testimoniatge. Entranyables records de Miralpeix el poble que va donar recer a la meva família en la nostra llar Calç Teuler.

Procedeixo a transcriure algunes notes publicades del documental:

Es va construir:

– en un terreny amb risc sísmic

– roca argilenca i arenosa

– a poca altura i quan el nivell baixa sa de bombejar l’aigua al canal Segarra-Garrigues.

A nosaltres ens deien …

“gràcies al pantà, podrem regar moltes hectàrees de les terres de Lleida “.

Ara la gent si sabés que és el que s’ha regat i el preu que es paga s’adonarien que ha estat un fracàs, una estafa i ens van enganyar.

Va desnonar 6 pobles. El meu Miralpeix, Tiurana, la Clua, Bassella, Castellnou de Basella i Aguilar. Més de 300 persones.

Portada Documental Rialb l'últim Pantà

A la foto de la portada jo soc la que porto l’abric negre. Al meu costat dret tinc a Joan, a l’esquerre Victor i a continuació Carme i la meva germana Clara en la punta.

Agrair a Xavi Llopart, Maiol Virgili i Carles Farriols pel tracte rebut en la gravació del documental. Aquí podreu trobar el documental complet.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/rialb-lultim-panta/video/6225901/

També us deixo un article publicat en el diari Llaura per Mónica Planas Callol.

https://www.ara.cat/media/panta-no-voldras-bona-persona-seras_129_4730534.html

Imatges durant la gravació del documental Rialb l´Últim Pantà - Reluet
Imatges durant la gravació del documental Rialb l´Últim Pantà - Núria Companys

Les mobilitzacions van durar anys i paral·lelament, l’Associació en Defensa de la Vall del Mitjà Segre, Ademise, acumulava estudis i informes contraris a la construcció.

L’Enginyer de la companyia Enher, Josep Ball, va proposar un projecte alternatiu, construïr embassaments laterals més petits.

Analitzen el paper que va tenir Joaquim Viola, conseller del regne i després alcalde de Barcelona, en la decisió final de tirar endavant el projecte i el suport que va rebre de les forces polítiques de la transició. Sobretot, del Partit Socialista de Catalunya i de Convergencia i Unió.

Pere Aiguadé, antic diputat socialista, ho té clar:

“Jo entenc que Convergència volgués fer el pantà, però no que el Partit Socialista el volgués. Va ser una traïció.”

Els periodistes Xavier Garcia i Jaume Rexach, coautors del llibre “El pantà de Rialp. Elegia del Mig Segre”, van abanderar, amb els veïns, la campanya de mobilitzacions per intentar aturar el pantà:

“La desigualtat era brutal, en aquest conflicte: el combat contra els poders polítics, econòmics, les elèctriques, la corrupció franquista,… que volien destruir la vall i negar els pobles”.

“Era un projecte completament irregular, que obligava a bombar l’aigua per omplir el canal Segarra-Garrigues”.

Això va ocórrer per exemple l’any passat. El bombament va multiplicar el preu de l’aigua, per la qual cosa molts regants van renunciar a connectar-se al canal.

Imatges durant la gravació del documental Rialb l´Últim Pantà - Núria

Segell Reluet

Redescobrint el teu nom

lamines personalitzades amb el teu nom

Dibuixant el que sento

lamines personalitzades amb el teu nom

Llinatges entrellaçats.

lamines personalitzades linatge