Núria Companys a la Portada de la Revista “Lectura” del Diari Segre: Un Viatge cap a l’Autenticitat

ENTRADETA: Núria Companys Castro és una artista lleidatana autodidacta i multidisciplinària impulsora del moviment d’art resilient ‘Reluet’, una manera d’expressar les adversitats sofertes durant la seva vida i al mateix temps de trobar el seu propòsit vital. El seu projecte artístic neix arran de la pèrdua de la seva llar al poble de Miralpeix, submergit sota l’aigua per la construcció del pantà de Rialb, en 1999. La col·lecció artística de Companys vol oferir un diàleg constant entre artista, obra i públic. El seu propòsit és que l’art es converteixi en una medicina emocional per a connectar a les persones amb la seva pròpia essència.

“LA MEVA COL·LECCIÓ ESTÀ CONCEBUDA PER INSPIRAR CANVIS, DESPERTAR LA SOCIETAT I CONVIDAR-LA A UNA REFLEXIÓ PROFUNDA”

“CADA OBRA QUE ELABOR ÉS ÚNICA I VOL TRANSMETRE UN MISSATGE DIFERENT, ADAPTANT-SE A LES NECESSITATS VITALS DE LES PERSONES”

En la nostra conversa amb Núria immediatament captem que els sentiments i les emocions humanes, així com la connexió amb els objectes i la naturalesa són elements clau en la seva manera de ser i de fer.

Inevitablement, l’origen del seu projecte artístic està lligat a la pèrdua…

Reluet va néixer el 15 de setembre de 2009, coincidint amb la mort del meu avi patern. Aquesta pèrdua se sumava a la de la meva llar en Miralpeix en 1999, quan la meva casa i la resta d’habitatges que formaven el poble, juntament amb les de Tiurana, la Clua, Basella i Aguilar, van desaparèixer sota les aigües del pantà de Rialb, malgrat lluitar amb resignació fins a l’últim alè. De la nostra casa en Miralpeix, Calç Teuler, ens emportem diversos objectes, com una porta interior. Per a alleujar el meu dol, vaig prendre aquesta porta, i després que el meu pare la fraccionés en tres parts, la vaig utilitzar per a crear la meva primera obra: un ram de flors de filferro gruixut sobre fusta. La vaig signar amb el pseudònim Reluet, que és Teuler llegit al revés. Però no va ser fins a 2022, quan vaig prendre consciència del meu camí artístic i vaig decidir posar nom a la meva primera obra. Fins a aquest moment, havia continuat creant, però el meu pare signava les meves obres i jo no havia trobat encara el sentit profund del meu propòsit vital.

La prop del seu propòsit vital li fa impulsar el moviment artístic que anomena art resilient…

Un moviment d’art resilient és allò que et fa continuar endavant, fins i tot quan la vida t’ha sacsejat de tal manera que has perdut la teva autenticitat. Això és el que em va passar quan era petita i als 13 anys vaig haver d’abandonar la meva llar. Va ser aquest moment el detonant del meu projecte d’art.

El seu treball artístic vol ser un revulsiu social?

La meva col·lecció està concebuda per a inspirar canvis, despertar i convidar a la societat a una reflexió profunda que connecti directament amb el seu cor. Reluet vol despertar a aquesta societat adormida, que passa el dia connectada a Internet i submergida en la seva rutina laboral, oblidant-se de cuidar-se a si mateixa i a la seva ment. La pandèmia ens va ensenyar la importància de la salut mental, de dedicar moments a la desconnexió i a la meditació. Ens va recordar la necessitat de saber què volem fer amb les nostres vides, de detenir-nos i dir amb veu clara que estem on volem estar, o que estem en el camí per a aconseguir-lo. He omplert un silenci dins de la meva ànima, i ara vull convidar a tots els que observin la meva obra a fer el mateix.

Per tant, el seu art té el propòsit d’ajudar-la a vostè mateixa i també a la societat.

El meu projecte artístic no sols m’ajuda a mi, sinó que té la vocació d’ajudar a tots a trobar la seva autenticitat i a tornar a confiar en si mateixos. Jo vaig trigar més de vint anys a confiar en mi mateixa i a deixar enrere una trajectòria professional que em feia infeliç: setze anys treballant en el departament de recursos humans i financer d’una multinacional. A través de l’art, vaig poder expressar el meu dolor en el llenç, renéixer i entendre el meu propòsit vital: acompanyar, servir i invertir en un viatge emocional en el qual cada obra convida al públic a reflexionar sobre la seva pròpia vida. Considero que l’art és una medicina per a l’ànima.

Què pot suposar Reluet per a les persones que passen per un procés de dol?

Cada obra que elaboro és única i vol transmetre un missatge diferent, adaptant-se a les necessitats i els objectius vitals de les persones. Per exemple, les escultures, pintures i il·lustracions que elaboro són símbols d’esperança i inspiració, centrades en temes de resiliència, autodescobriment i la bellesa que emergeix de les experiències quotidianes per a ajudar a la cura emocional i espiritual. Considero que, sigui el que sigui la situació o el camí que es vulgui emprendre, cada persona trobarà en la meva col·lecció alguna obra que pugui ressonar en si mateixa i que alhora l’acompanyarà en el seu procés de creixement personal.

Fa servir diferents suports artístics…

Jo treballo amb il·lustracions, escultures, pintures, làmines i criptologies. Vull demostrar que l’art no és només per a ser observat, sinó per a ser sentit, viscut i respirat. Els traços dels meus dibuixos i pintures, les formes geomètriques i les imperfeccions dels objectes naturals que donen vida a les meves escultures són un reflex de la meva ment, un mirall de les meves emocions. A través d’aquesta narrativa visual, busco reconèixer i valorar la capacitat humana per a resistir i créixer en moments difícils. Amb l’art abstracte com a llenguatge, convido a no deixar-se arrossegar per la inèrcia del dia a dia, a no regalar els dies al lladre més gran de tots: el pas del temps, així com a continuar explorant els corrents d’oportunitats anomenades desafiaments, qüestionar-les, transformar el que és desconegut en coneixement i l’incert en camí. En definitiva, el meu objectiu és convertir al públic en el tercer element del meu art. M’emociona contemplar el seu somriure quan descobreixen una obra meva i sentir com, sota el meu pseudònim Reluet, la història del meu poble no cau en l’oblit.

L’aigua és un element que influeix en la seva persona i el seu art.

M’agrada pensar que som rius singulars que, en confluir amb altres rius, donem lloc a una bella harmonia. Vaig néixer un 2 de març de 1981 al costat d’un riu, i gràcies a aquest vaig sortir d’un pantà assedegat quan vaig comprendre que aquella nena riallera de tretze anys potser va perdre els maons de la seva llar, però mai la veu. Aquesta veu, canalitzada en el meu llenguatge artístic i filosòfic, continua fluint i transformant. Porto invisiblement tatuada l’essència de l’aigua d’un riu. Per això, el cor del logotip de Reluet, que inclou els pètals de la flor de lotus, simbolitza un riu de redescobriment. El meu art és resilient perquè convida a renéixer emocionalment, a escoltar de manera conscient i a donar-nos permís per a sentir. No es redueix a la constància o a la perseverança, sinó que emergeix com un procés profund i transformador d’una obra imperfecta en constant moviment.

Quines singularitats tenen els materials que utilitza?

Per començar a construir el meu fons artístic sempre he trobat inspiració en objectes inanimats, sovint rescatats, com he mencionat anteriorment, de la meva estimada llar de Miralpeix. Una porta, una regadora o fins i tot un perniler. Tots aquests elements han suposat un punt de partida per a reflexions profundes que han pres forma en els meves obris. I vull convidar a fer el mateix amb els objectes més propers de la gent. Cadascun te un significat especial i únic per a nosaltres. És tracta d’observar-els amb atenció, descobrir els emocions que ens transmeten i resignificar-els. En el meu cas, i com a exemple, la regadora simbolitza la voluntat de continuar endavant. Sent filla de parells pagesos he volgut homenatjar l’ofici de l’agricultura transformant aquest símbol del reg en un tribut a la memòria de la meva àvia, donant una nova vida a la seva regadora.

Ha exposat en diferents llocs del món.

Reluet m’ha permès complir somnis i arribar a llocs que mai hagués imaginat, com el Louvre a París. L’últim lloc que he visitat ha estat el festival d’art de Qatar, un espai que m’ha obert les portes a noves cultures i m’ha ensenyat que només nosaltres mateixos ens posem límits, i que som capaços d’aconseguir tot el que ens proposem. Però, per a mi, el més important no és arribar lluny, sinó deixar empremta. Una de les exposicions més especials en les quals he participat l’últim any va ser a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on persones que realment necessitaven recuperar-se van poder contemplar el meu art i veure en ell una font d’optimisme. Record que un home va venir a veure’m i em va regalar un dibuix en el qual havia retratat a la meva nena interior. Aquesta connexió amb la gent és el que valoro.

Reluet a Premsa