Article el 1819 Art Magazine número 19

L’abril del 2024 van publicar un article de Reluet a la Revista 1819 Art Magazine al seu número 19.

1819 Art Magazine és una publicació d’art on el seu fi es donar veu i visibilitat a artistes internacionals.

Voldria agrader a Antonio Sánchez, Curador i director del 1819 Art Gallery, una galeria d’art en línia que visibilitza artistes emergents. Diu que el camí és divers, el destí és comú: la llibertat dexpressió.

Actuem ara perquè l’art de demà reflecteixi l’autèntica essència de la humanitat en tota la glòria variada!

El meu primer article publicat, pàgina 29.

“La vida és una gratitud de colors. Tots són bells, són moments, és ara.

La decisió és el color més bonic elegit per a tu.

No t’aferris a aquest color si es veiés alterat per una exposició aliena. Deixa-ho fluir i que es transformi perquè és un aprenentatge.

Feu el que feu, s’ha agraït amb tu mateix i vibra amb el que sents.

Tot està bé, només tu has de confiar amb tu mateix i ser conseqüent.»

RELUET

Per Antonio Sánchez Castro

Text curatorial, pàgines 34,35 i 36.

ECOS, MIRALLS I HARMONIES DEL BUIT

Davant nostre es despleguen llenços i escultures, temples de línies i colors que conformen una orquestra d’emocions palpables, ressonant amb la vibració harmònica de la creativitat més pura. A l’abraçada de la geometria abstracta i els elements naturals, aquestes obres entonen càntics visuals; són dialogants poètics de l’esperit humà on la fermesa d’una línia negra i la puresa de colors primaris es troben en una dansa intemporal de possibilitats infinites.

L’espai buit no és un buit, sinó un ple de silenci que fa ressò a l’ànima, donant significat al soroll de la nostra existència. Les línies i corbes es converteixen en símbols cartogràfics dels nostres camins emocionals, mentre els cercles i les formes geomètriques, en la seva simple presència, parlen de l’eternitat i la interconnexió humana.

Aquestes peces, miralls de les profunditats de l’ésser, conviden cada espectador a submergir-se en una contemplació que transcendeix la vista, oferint una narrativa visual que insinua que en l’expressió més simplificada hi ha la ressonància més complexa. L’escultura, amb les seves formes terroses i les seves branques recargolades, ens ancora a allò terrenal i alhora, ens eleva cap a allò diví. És la representació del cicle perpetu de la vida, una reflexió sobre la persistència de la bellesa emergent de la fragilitat i la capacitat humana de trobar profunditat en la simplicitat, significat en allò abstracte. El diàleg aquí establert és un viatge de doble via, una col·laboració entre creador i contemplador, un flux i reflux d’intenció i interpretació. La col·lecció no és merament una exhibició de tècnica o història; és un espai sagrat on la ment i el cor passegen agafats de la mà, explorant els confins de l’entesa i l’emoció.

Al llenç del quotidià, cada obra s’erigeix ​​com un poema visual, una oda silenciosa que desplega senders de possibilitats infinites. És una simfonia de siluetes i tons que convida l’ànima a dansar lliure, una comunió amb la bellesa en la forma més autèntica i profunda. En la interacció amb l’espectador, neix un llenç viu que es refà amb cada mirada nova, cada sospir i cada batec del cor. Aquest conjunt d’obres són experiències per ésser i sentir. Ens ensenyen que l’art, com la vida, és un llenguatge que parla en xiuxiueigs i crits, unint totes les ànimes sota el vast cel de l’expressió humana.

En aquesta col·lecció trobem un cant al cosmos de les nostres ànimes, una cartografia emocional que ens guia a través dels mars de l’existència.