Dubtar

Aquesta obra gira conceptualment als dubtes. Al·ludeix al pensament reflexiu. Un camí de moviment que requereix valentia, d’aprovar les decisions, de ser agraït, de confiar, de ser conseqüent i vibrar des del sentir.

Reflexió de l’artista:
«El dia que el teu cap fa clic és llavors quan et dius a tu mateix, si ho hagués fet abans.

Abans no era el moment. El moment és avui.

No t’enganyis si us plau.

Avança rient-te dels dubtes, amb decisió i sense pressa.

Si no ho intentes, no ploris perquè mai podràs dir que no ets capaç.

Em vaig donar una oportunitat i vaig confiar en mi.»

Aprenentatge

Aquesta obra gira conceptualment a l’aprenentatge. Al·ludeix al pensament materialitzant-lo amb una pedra preciosa, un diamant. Una pedra indestructible, impressionant per les seves formacions i d’una lluentor sense igual.

Reflexió de l’artista:
«La pedra més preciosa jeu en els teus pensaments i els teus peus són l’eina per a trobar-la en aquest bell túnel de l’aprenentatge. Juga, experimenta i desperta.»

Món capritxós

L’obra de Reluet gira conceptualment al món capritxós en què vivim.

Per a l’artista el pantà va ser la perduda de somnis que l’aigua se li va portar i ara reviuen a través de l’art sota el seu pseudònim Reluet, a l’inrevés el nom de la seva llar, Cal Teuler, en Miralpeix.

Reflexió de l’artista:

«Defineix, sent, actua i solca el que vols en un món capritxós.

Vaig haver de repetir l’examen moltes vegades i mira que era fàcil. La resposta era escoltar-me. Penso que si ens compliquem és perquè no estem al cent per cent segurs de nosaltres mateixos. Som el nostre mestre i alumne.»

L’au Fénix

L’obra de Reluet gira conceptualment entorn del mite de l’au Fènix a causa del seu simbolisme d’esperança i regeneració, convertint-se en el centre de la imaginació artística. L’au Fènix convida a reflexionar sobre la mort i la memòria. 

L’artista en aquesta obra també aborda la consciència social, que connecta l’ànima de les persones amb la identitat individual i col·lectiva, entrellaçant la història de l’artista amb el present.

Reflexió de l’artista:
«Decideix lliurement per terra, mar i aire. Un gall picotejant el que li agrada. Un peix i un ocell fluint en la sintonia del moviment.
No deixis que decideixin per tu.
Si els deixes el teu somriure s’interromp del teu rostre.
Corre el risc i decideix.»

El riu del redescobrir

Per a l’artista, el cor de redescobrir és el riu. Al·ludeix a la llibertat, a fluir, deixar-se anar, desagafar-se i confiar en un mateix.

Entranya la seva llar en Miralpeix quan obria la finestra i sentia l’aigua xocar amb les roques polides al llarg dels anys. Una casa ancestral en la qual havien compartit moltes generacions el mateix lloc i somiat.

Reflexió de l’artista:

«Som rius singulars, ens ajuntem amb altres rius i formem una bella confluència».

El riu del redescobrir

Per a l’artista, el cor de redescobrir és el riu. Al·ludeix a la llibertat, a fluir, deixar-se anar, desagafar-se i confiar en un mateix.

Entranya la seva llar en Miralpeix quan obria la finestra i sentia l’aigua xocar amb les roques polides al llarg dels anys. Una casa ancestral en la qual havien compartit moltes generacions el mateix lloc i somiat.

Reflexió de l’artista:

«Som rius singulars, ens ajuntem amb altres rius i formem una bella confluència».

Ser tu mateix

Aquesta obra gira conceptualment a ser tu mateix. Al·ludeix al cos materialitzant-lo amb un far i agraint no ser perfectes.

Reflexió de l’artista:

«El temple, la teva llar, el teu cos, una obra en moviment. El far que il·lumina el teu camí de bellíssimes impureses. La grandesa de ser imperfectes, l’èxit.»

Propòsit

Aquesta obra gira conceptualment al propòsit. Al·ludeix al gaudi materialitzant-lo amb un vehicle.

Reflexió de l’artista:

«Ets el vehicle de la teva vida i atreus el que tu vols. Només has de justificar-te a tu mateix. Les crítiques són el reflex de com aquestes persones veuen el món. Corre, brilla, camina, equivoca’t, lluita, estiguis, crida, ets lliure.»

Gratitud

Aquesta obra gira conceptualment a la gratitud. Al·ludeix a la vida com un joc de números, donar i rebre, quan decidim ser lliures i aprendre fer el que un sent sense buscar el moment, només la realització, la felicitat.

Reflexió de l’artista:

«Si no ho intentes com sabràs que no ets capaç.»

Dates importants

Aquesta obra gira conceptualment a les dates importants que representen un valor social. Al·ludeix a les celebracions com un sabor plaent, de lluentor intensa, esmunyedís i impossible d’usurpar entre la foscor i la llum. Els esdeveniments, un ventall de colors.

La família de l’artista en 1995, per Sant Josep, va lliurar les claus de la seva llar, Cal Teuler a la Confederació de l’Ebre i en 1999 els seus peus es van acomiadar dels carrers del seu poble, Miralpeix, juntament amb altres famílies de 5 pobles més Tiurana, La Clua, Bassella, Castellnou de Bassella i Aguilar.

Reflexió de l’artista:

«Retrobar-te és invertir en la teva carrera de fons. No et desanimis, continua endavant perquè saps molt bé que pots aconseguir el que tu decideixis. El món es dibuixa sentint, movent-nos com l’aire i invertint amb el que revalora la paciència.

Sigues pacient, sense pressa, frena les llengües i recorda que les flors no floreixen abans de la data.»

Perdonar

Aquesta obra gira conceptualment al perdó. Al·ludeix a la pau i materialitza amb un esborrany el punt de trobada per a reflexionar amb un mateix i avançar sense judici.

Reflexió de l’artista:

«Aprèn a desaprendre perquè la vida és un professor trampós i incansable. Torna a posar-te les mateixes preguntes canviant l’ordre fins a aprovar i anar per unes altres.»

Empoderar

Aquesta obra gira conceptualment a l’apoderament. Al·ludeix a les cruïlles de la vida i les materialitza amb una escombra barriscant sense càrrec.

Reflexió de l’artista:

«Som-hi, no miris, surfeja. El moment de sortir és avui. «

Llibertat

Aquesta obra gira conceptualment a apassionar-te per qui ets. Al·ludeix a la vida com a momentània.

Reflexió de l’artista:

«El que sembla impossible és possible. No importa com arribar. El que importa és arribar.»

Permetre

Aquesta obra gira conceptualment a permetre’t. Al·ludeix a deixar enrere els límits del conegut i redescobrir noves perspectives, sent conscient que ets part de l’engranatge de què t’embolica.

Reflexió de l’artista:

«L’èxit no és entrar, és sortir. Reprograma el teu programari i mira’t al mirall. Sé tu mateix i permet somiar en gran aconseguint el que tant anheles.»

Generacions

Aquesta obra gira conceptualment a les generacions. Al·ludeix a distàncies recorregudes unides per un mateix llaç.

Reflexió de l’artista:

«Conrea el teu codi prenent acció per a deixar constància que has estat aquí. L’únic proveïdor ets tu.»

Èxit

Aquesta obra gira conceptualment a la decisió, una carrera de fons. Al·ludeix a la direcció com un estat determinant, profund, conscient i directe que ve de dins i culmina en èxit. La seva inspiració el topònim del seu entranyable poble Miralpeix «mirar» i «peix».

La carrera de fons de l’artista, tretze anys, un cim i una meta, la pau.

Reflexió de l’artista:

«La decisió, el color més bonic triat per tu. No t’aferris a aquest color si es veiés alterat per una exposició aliena. Deixa’l fluir, que es transformi perquè és un aprenentatge».

Inquietud

Aquesta obra gira conceptualment a la inquietud. Al·ludeix a la valentia, un canal obert que els nostres ulls no veuen.

Reflexió de l’artista:

«Ajusta els passos, però no els somnis perquè mai és tard. Gaudeix del que et ressona, t’ha triat.»

Sergi

Pilar

Laia

Judit

Adrià

Josep

Blanca

Angela

Alba

Dona la benvinguda

La primera pintura.

Tretze anys a posar-li títol.

Un cim

Una meta, la pau.

L’artista va entendre que no va perdre la seva identitat, sinó que la va alçar de les aigües amb la seva expressió artística.

Aquesta pintura la va pintar en el 2009 després de la mort del seu avi patern Josep. Va anar al magatzem, va agafar una porta de la seva entranyable llar amagada sota la pols, el seu pare Josep Maria la va fraccionar en tres parts i ella li va posar el vestit més bonic amb el guix i amb el filferro gruixut va crear un ram de flors símbol de la gratitud per tots els anys que va viure en Cal Teuler amb la seva família en el bell poble de Miralpeix fins als tretze anys. El sorprenent és que en aquest moment no li va poder posar títol, ni tampoc signar-la, ni les successives obres, va ser el seu pare qui les va signar perquè encara no s’havia adonat del gir de 360 graus que donaria la seva vida. Només va escriure el seu pseudònim i la següent reflexió,» la imaginació és la base de moltes coses i les nostres inquietuds ens endinsen en un món on la percepció per uns instants ens permet veure el que usualment no veiem en el que no envolta».

Reflexió de l’artista:

«La vida és llum.

La foscor, bellesa.

Trio la llum.

Per molt que caigui,

sempre m’aixecaré amb un somriure.

No tornaré a caure en la foscor.

Buscaré la llum per difícil que sigui.»

El despertar

Aquesta obra gira conceptualment al pensament, una carrera de fons. Al·ludeix al despertar dels sentiments adormits, fent inca peu a l’àrdua bellesa de la foscor que no ens deixa veure la bellesa de la vida, només la nostra realitat.

L’artista va trigar tretze anys a entendre que no va perdre la identitat per un pantà, sinó que l’estava alçant en una expressió artística, Reluet, a l’inrevés el nom de la seva llar Calç Teuler en el bell poble de Miralpeix.

Reflexió de l’artista:

«El difícil no és començar, sinó no parar de pensar. Perquè el que sembla impossible és possible. No importa com arribar. L’important és arribar.»

Equilibri

Aquesta obra gira conceptualment a la lluita per mantenir-nos dempeus en un món donat de tornada, on no encaixem, com una cadira sense la seva taula.

L’artista aprecia la màgia de la vida gràcies a l’àrdua bellesa de la foscor d’un pantà. Amb la branca simbolitza el llegat i renéixer de les famílies dels sis pobles soterrats sota les aigües fangoses del pantà de Rialp en 1999. En un d’aquests pobles, Miralpeix, va viure la seva infantesa fins als tretze anys. Aquesta branca nua la va descobrir a l’estiu del 2022 en descendir el cabal, la seva bellesa incandescent la va enlluernar. En ella va percebre una silueta amb una cama amputada, que representava la valentia d’aquestes famílies per a no rendir-se, aixecar-se i tornar a intentar-ho, vencent a l’exterminador més gran de somnis: la por. Aquest concepte va inspirar els colors utilitzats en l’obra; grocs, ataronjats i vermells. Les adversitats, la vida mateixa i les aigües fangoses del pantà les va materialitza amb una cadira fosca amb textures de relleu fetes amb deixalles plàstiques abrasades, representant un llibre ple d’històries, de vivències i emocions que passen desapercebudes sota una làmina d’aigua no translúcida.

Reflexió de l’artista:

«Avança sense exigir-te.

Tots hem tingut complexos en algun moment.

Amb el pas dels anys t’adones que la por cal

superar-lo en el terreny de la ment i no en un altre lloc.»

Món capritxós

L’obra de Reluet gira conceptualment al món capritxós en què vivim.

Per a l’artista el pantà va ser la perduda de somnis que l’aigua se li va portar i ara reviuen a través de l’art sota el seu pseudònim Reluet, a l’inrevés el nom de la seva llar, Cal Teuler, en Miralpeix.

Reflexió de l’artista:

«Defineix, sent, actua i solca el que vols en un món capritxós.

Vaig haver de repetir l’examen moltes vegades i mira que era fàcil. La resposta era escoltar-me. Penso que si ens compliquem és perquè no estem al cent per cent segurs de nosaltres mateixos. Som el nostre mestre i alumne.»

L’au Fénix

La artista en esta obra hace alusión a uno de los ejes fundamentales de su obra, el renacer, materializando al Ave Fénix con elementos rescatados. La malla de hierro y la cuerda aluden a la valentía y fortaleza de no rendirse, levantarse, intentarlo de nuevo y seguir adelante.

Las raíces de la flor de loto, que nace en los pantanos, se resignifican en un ladrillo que representa así su hogar y su pueblo sumergido bajo las aguas. En una de las caras se percibe un remolino que simboliza la claridad y armonía al avanzar hacia un nuevo lugar. En la otra cara, se representa la biodiversidad que habita en unas aguas sumisas, sin oponer resistencia, representando la sociedad. La longitud del tallo, con su rama, hace referencia al significado de la vida. Kilómetros de experiencias conectados a un pueblo sin retorno que solo encontrarás en los libros. La mazorca de maíz simboliza la resurrección del ave Fénix, y la flor de loto apunta a la búsqueda de la prosperidad.

Para finalizar, el aliado de la artista es el espejo, que representa el propio reflejo de la consciencia social y el llamado para que el espectador se sume a tomar consciencia.

¿Sabes que los árboles siguen de pie y ahora es el pantano ciego de corazón quien llora a la naturaleza por haber visto solo su realidad y no la belleza de la vida?

Reflexión de la artista:

«Proyecta el viaje que decides, quieres y puedes».

Guerrer enmascarat

Aquesta obra gira conceptualment a la valentia. Al·ludeix a les adversitats.

L’artista reneix de manera grandiosa des d’un pantà fosc cap a la llum, atorgant nova vida a una branca i a una pica de bany de la seva antiga casa submergides sota l’aigua.

Reflexió de l’artista:

«No lluitis. Diverteix-te prenent el comandament del teu destí. Aixecant-te i anant a dormir, sabent qui ets i el que vals. «

Abundància

En aquesta obra, l’artista li dona nova vida mitjançant una escultura a un perniler, una forqueta blanca, una fusta tallada circular i una flama de paleta.

Segons la llegenda popular, somiar que reparteixes pernil als teus convidats en una festa significa que ets una persona generosa i abundant que no té problemes a aconseguir nous amics. Això es representa en l’obra a través d’un perniler com a peça central que simbolitza l’abundància d’una vall fèrtil i la generositat de la seva gent amb els seus cultius.

A casa de l’artista, igual que en altres cases, feien la matança del porc. Un festí familiar al voltant d’aquesta menja que s’aprofita pràcticament tot.

Reflexió de l’artista:

«El món es dibuixa sentint».

El reg

L’artista ret homenatge a l’ofici d’agricultors dels seus pares a través de resignificar el símbol del reg.

L’aigua, la fertilitat de les llàgrimes, la voluntat per seguir.

Reflexió de l’artista:

«La fortalesa del drac custodiant la flor més bonica. Tu. Decideix viure plenament el meravellós dia que tens al davant i el teu futur florirà. Perquè quan t’escoltes la teva autenticitat floreix perquè ets únic, el teu creador, el teu productor i dissenyador».